En esta visita a la biblioteca pública de Valencia, los alumnos de 4º de primaria van a recibir información general sobre el origen de las bibliotecas, desde el origen de la escritura hasta nuestros días.
Además de realizar búsquedas de fondo en la biblioteca, también se les explicará la importancia de las bibliotecas como espacio público mediante el uso de sus servicios y fondos.
Por último disfrutarán de un tiempo de cuentacuentos y lectura libre.
Romero, salvia, hinojo, laurel, mejorana… ¡Qué sería de la cocina mediterránea sin las plantas aromáticas! Un grupo vegetal muy vinculado a nuestra cultura popular que además de realzar el sabor de nuestros platos, resulta clave para las industrias farmacéuticas, cosméticas y de perfumería. Así que, ¿por qué no cultivarlas en tu propia casa?
No necesitas mucho espacio, podrás crearte tu propio herbolario tanto en el alféizar de una ventana como en el balcón, la terraza, o incluso en la misma cocina, siempre que dispongan de bastante luz natural. Una práctica muy recomendada con la que podrás disponer durante todo el año de sus hojas frescas o desecadas para cocinar, aprovechar sus múltiples propiedades medicinales y disfrutar del delicioso aroma que desprenden.
Por eso, desde el Jardín Botánico animarán a los alumnos de 2º EP a participar en un curso impartido por el Gabinete de Didáctica donde podrán aprender a cultivarlas, cuidarlas y conservarlas, pero también numerosas aplicaciones prácticas para poder sacarles el máximo partido.
L’Observatori del Canvi Climàtic de l’Ajuntament de València, té com a objectiu fonamental la lluita contra el Canvi Climàtic, així com mostrar la contribució de València al Desenvolupament Sostenible. El disseny del centre i els seus recursos expositius conformen un espai dinàmic i interactiu, que servix com a punt de trobada per a tot tipus de públic i la funció del qual és la de constituir una plataforma de coneixement que ajude a comprendre millor la relació del ser humà amb la Natura.
Durant aquesta visita els alumnes faran un recorregut pels edificis històrics més emblemàtics de la ciutat de València. Recorrerem les torres de Serrans, la Plaça de la Verge, la Catedral i la Llotja. Identificarem els diferents estils artístics i arquitectònics al llarg de la Història, analitzant in situ les restes que queden a la ciutat.
A més, farem referència als continguts que estem treballant a l’àrea de Ciències Socials, és a dir, com fer un ús correcte dels plànols i mapes, i saber quina és la nostra orientació dins de la cuitat de València.
El viatge a la ciutat d’Alacant està relacionat amb el treball que des de les àrees lingüístiques, d’expressió artística i coneixement del medi es fa al centre al llarg del curs escolar. Totes les visites i activitats que es portaran a terme durant aquests dies estan relacionades amb la programació, complementant-la i donant-li més significat al treball realitzat dins l’aula.
La finalitat d’aquesta visita, és que els alumnes entenguen i tinguen una visió clara de l’evolució de l’home al llarg de la història, en la zona del Mediterrani. Recordarem el treball fet amb fonts històriques i les etapes de la història que vam estudiar el curs passat a 3r.
A més a més, la visita a la ciutat els permetrà utilitzar el quadern de viatge. En ell, aniran anotant tot allò que aprenen i els crida l’atenció, podran fer-hi esbossos de les obres consultades i dels elements més destacats o introduir-hi documentació trobada. A finals del trimestre, tindran l’opció de presentar-se al primer concurs de quaderns de viatge que es farà al centre.
El dijous, ens dirigirem a la ciutat d’Alacant per poder visitar el MARQ (Museu Arqueològic d’Alacant) on els alumnes realitzaran diversos tallers.
Aquest Museu els ofereix la possibilitat de conèixer el mètode arqueològic. En tres sales, la Sala d’Arqueologia de Campa, la d’Arqueologia Urbana i la sala d’Arqueologia Subaquàtica, es disposen escenografies, audiovisuals i elements interactius que permetran a l’alumne endinsar-se en les tècniques que utilitzen els arqueòlegs per descobrir el passat i els oferirà valuosa informació exposada d’una manera atractiva i didàctica.
En el MARQ, les distintes àrees estan vinculades mitjançant blocs temàtics introductoris que donen una continuïtat cronològica als continguts i són recolzats amb els espais interactius que inclouen informació detallada sobre jaciments, descripció de peces arqueològiques exposades i formes de vida de les diferents cultures.
Després d’això, visitarem l’interior del Castell de Santa Bàrbara. En les seues vessants s’han trobat restes arqueològiques de l’Edat de Bronze, dels ibers i romans, però l’origen de l’actual fortalesa cal buscar-lo a finals del segle IX amb la denominació musulmana.
El divendres també realitzarem una visita a les Salines de Santa Pola per a realitzar un taller. A les Salines, els alumnes podran gaudir d’un excepcional paisatge coster que es dedica fonamentalment a la explotació salinera amb una gran importància per a les aus aquàtiques localitzada dins de les poblacions de Santa Pola i Elx. Al finalitzar les activitats programades, els alumnes pujaran a l’autobús per iniciar el camí de tornada a València.
Juan Arnau (València, 28-04-1968) és un filòsof i assagista, especialista en filosofies i religions orientals.
Després de molts anys viatjant per Àfrica i com a mariner, estudià Astrofísica a la Universidad Complutense de Madrid, on es llicencià al 1994.
Viatjà a l’Índia el 1995, becat per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional, i a la Universidad de Benarés s’inicià en el coneixement de la filosofia i de la cultura índia. De l’Índia anà a Mèxic, on realitzà el seu doctorat al Centre d’Estudis d’Àsia i Àfrica de El Colegio de Mexico, on estudià sànscrit junt a Rashik Vihari Joshi. Després de la seua conclusió, s’establí a Ann Arbor (Michigan), on va romandre sis anys i on realitzà la seua investigació postdoctoral al Departament de Llengües i Cultura d’Àsia de la Universidad de Michigan junt a Luis O. Gómez, al mateix temps que impartia classes de Literatura i Cinema espanyol i llatinoamericà al Departament de Llengües Romàniques d’aqueixa universitat.
Actualment, és investigador a l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (CSIC-UV) i professor associat a la Universitat de Barcelona. Ha publicat diferents assajos, entre els quals destaca «Manual de filosofía portátil» (2014), pel qual va rebre el Premio de la Crítica Literaria Valenciana en l’apartat d’Ensayo.
Juan Arnau parlarà del lloc de la conciència a la ciència actual i el compararà amb el lloc que ocupa a les tradicions sapiencials de l’antiguitat. Parlarà de la percepció, de les neurociències i la meditació; també de la llibertat i les seues relacions amb el desig, el «follow your dreams», el voluntarisme i el puritanisme que predomina a les societats tecnològiques modernes i que acaba eixugant l’ànima.
