ITINERARIO GEOLÓGICO

La Hoya de Buñol está enmarcada por una serie de relieves compuestos por materiales calizos del Jurásico y Cretácico que merece la pena explorar y visitar. Su espacio central queda definido como una cuenca vaciada progresivamente desde la era terciaria por la acción de ríos y multitud de barrancos.

El itinerario discurre en primer lugar, por una rambla de la Horteta donde se estudian los efectos de la erosión efectuando una recogida y clasificación de rocas. En la Cueva Turche de Buñol se realiza una lectura del paisaje prestando especial atención a la formación de toba calcárea, formaciones kársticas y fluviales muy interesantes. Para finalizar, en el Barranco de Carcalín veremos lapiaces, fósiles y fallas además de formaciones de modelado fluvial.

Las salidas fuera del centro escolar desempeñan también un importante papel en la enseñanza de las Ciencias, ya que facilitan la observación del medio natural y los procesos de transformación que las personas efectúan sobre el mismo. Concretamente, esta salida está dirigida a los alumnos de 2º de ESO y está incluida en la unidad didáctica “Las manifestaciones de la energía interna de la Tierra”. En esta unidad se ha incidido en el estudio de los procesos geológicos externos e internos, la respuesta de las rocas a los esfuerzos y las formaciones geológicas características que se originan como son los pliegues y las fallas, y también se ha trabajado la clasificación de los diferentes tipos de rocas, incidiendo en su formación y textura.

VIAJE A CASTILLA-LA MANCHA

Los días 4, 5 y 6 de octubre los alumnos de 6º curso de Educación Primaria visitarán algunos de los lugares más emblemáticos de la novela de Don Quijote de la Mancha.

El primer día tendremos la oportunidad de conocer el Museo-Casa de Dulcinea, el Museo Cervantino y el Museo de Humor Gráfico Dulcinea. Además, disfrutaremos de una visita teatralizada y un taller en el Toboso. El segundo día haremos dos rutas por el Parque Nacional de Cabañero, y en la última jornada admiraremos un yacimiento neolítico en Motilla de Azuer.

Durante el mes de septiembre nos hemos preparado para el viaje leyendo la novela de Cervantes, documentándonos sobre los lugares que veremos y organizando la ruta, las habitaciones, las veladas y los restaurantes, entre otros temas.

El próximo lunes 2 de octubre, cada grupo presentará en el aula al resto de compañeros la información para que podamos iniciar el cuaderno de bitácora del viaje.

Viajar es una experiencia muy enriquecedora para todos, maestros y alumnos. Nos da la oportunidad de conocernos en otros ámbitos, asumir responsabilidades y ser más empáticos, además de posibilitarnos recibir referencias culturales, científicas y académicas que dentro del centro no son posibles. Por ello, a pesar del esfuerzo que significa, sabemos que tiene una repercusión  muy positiva en el currículum vitae de nuestros alumnos.

VIATGE A ALBORACHE

El viatge a Alborache està relacionat amb el treball que des de les àrees lingüístiques, d’expressió artística i coneixement del medi es fa al centre al llarg del curs escolar. Totes les visites i activitats que es portaran a terme durant aquests dies estan relacionades amb la programació, complementant-la i donant-li més significat al treball realitzat dins l’aula.

La finalitat d’aquesta visita, és consolidar els continguts de ciències naturals referents als éssers vius i els ecosistemes. L’alumnat aprendrà per l’acció i participació, experimentant i analitzant críticament els fets i fenòmens que esdevenen en el medi ambient. A més, un objectiu principal del viatge és que aprenguen a viatjar en grup, a eixir de casa sense els pares, prendre consciència del que significa la planificació real d’un viatge i consolidar la seua autonomia quotidiana. Per tant, un dels nostres objectius en el viatge serà la millora de les relacions socials del grup-classe.

A més a més, el viatge els permetrà utilitzar el quadern de bitàcola. En ell, aniran anotant tot allò que aprenen i els crida l’atenció, podran fer-hi esbossos dels elements més destacats o introduir-hi documentació trobada. A finals del curs, tindran l’opció de presentar-se al concurs de quaderns de bitàcola que es farà al centre.

El dijous 28, ens dirigirem al poble d’Alborache, on els alumnes coneixeran l’espai i els monitors i realitzaran diversos tallers mediambientals. Per la nit podran gaudir de dinàmiques nocturnes preparades pels monitors.

El divendres realitzarem un itinerari de senderisme a la “Cueva Turche”, on farem diverses activitats. Després de dinar, tindrem una sessió de conta contes i els alumnes pujaran a l’autobús per iniciar el camí de tornada a València.

A LA TARDOR CAUEN LES FULLES A MUNTÓ

El Jardí Botànic de la Universitat de València va ser fundat el 1567. Durant més de 200 anys va ser un hort de plantes medicinals, lligat als estudis de Medicina. Fins el s. XIX, va ocupar diferents llocs en la ciutat de València. Fou l’any 1802 quan la Universitat el va traslladar definitivament a l’Hort de Tramoieres, fora dels murs de la ciutat.

Al llarg del s. XIX s’hi donaren classes de botànica i es realitzaren assaigs d’aclimatació de plantes d’interès agrícola. Durant el s. XX, el Botànic va sofrir un llarg període d’abandó fins que, el 1987, la Universitat va iniciar un projecte de restauració integral que conclogué al 2000.

Actualment el Jardí dedica la seua investigació al coneixement de la diversitat vegetal, la conservació de les espècies rares, endèmiques o amenaçades de la flora de la mediterrània i la conservació dels hàbitats naturals. A més, té una incessant activitat educativa i cultural portada a terme pels gabinets de didàctica i de cultura i comunicació.

Amb motiu del canvi d’estació de l´estiu a la tardor realitzarem una visita guiada pel jardí amb la intenció de veure els canvis més importants. A més a més utilitzarem aquesta activitat per a socialitzar el grup i fer una primera eixida del curs.

A LA TARDOR NI FRED NI CALOR

El Jardí Botànic de la Universitat de València va ser fundat el 1567. Durant més de 200 anys va ser un hort de plantes medicinals, lligat als estudis de Medicina. Fins el s. XIX, va ocupar diferents llocs en la ciutat de València. Fou l’any 1802 quan la Universitat el va traslladar definitivament a l’Hort de Tramoieres, fora dels murs de la ciutat.

Al llarg del s. XIX s’hi donaren classes de botànica i es realitzaren assaigs d’aclimatació de plantes d’interès agrícola. Durant el s. XX, el Botànic va sofrir un llarg període d’abandó fins que, el 1987, la Universitat va iniciar un projecte de restauració integral que conclogué al 2000.

Actualment el Jardí dedica la seua investigació al coneixement de la diversitat vegetal, la conservació de les espècies rares, endèmiques o amenaçades de la flora de la mediterrània i la conservació dels hàbitats naturals. A més, té una incessant activitat educativa i cultural portada a terme pels gabinets de didàctica i de cultura i comunicació.

Amb motiu del canvi d’estació de l´estiu a la tardor realitzarem una visita guiada pel jardí amb la intenció de veure els canvis més importants. A més a més utilitzarem aquesta activitat per a socialitzar el grup i fer una primera eixida del curs.

A LA RUEDA DE LA MEMORIA: AVES, FLORES, RUMOR DE NORIAS

Presentación del tema monográfico del curso 2017-2018 y de la agenda escolar de Gençana, a cargo de Federico Martín Nebras y Miguel Calatayud.

Mi infancia son recuerdos de un patio de Sevilla,
y un huerto claro donde madura el limonero;
mi juventud, veinte años en tierras de Castilla;
mi historia, algunos casos que recordar no quiero.

                                                                   Antonio Machado

X