MÚSICA I COLOR AMB L’OBRA DOT

En 1985 la Diputació de València inicia una experiència lúdica i educativa per a potenciar l’amor al teatre i la opinió crítica dels més menuts. Així naix el teatre Escalante, localitzat al calle Landerer de València. El Teatre inicia la seva activitat en 1985 i des d’aquell moment s’organitza a base de les seves Produccions i Coproduccions, Festivals i Cicles i Gires.
Els alumnes de 2n de primària tindran l’oportunitat de veure un espectacle on la dansa, el teatre, la música i les noves tecnologies es combinen per oferir un trencaclosques màgic en el qual tot és possible. Prenent com a punt de partida l’estimulant treball de l’artista nord-americà Sol Lewitt, transformaran una gegant paret blanca en un espai ple de color.

”TRISTES ARMAS”

Aquesta exposició temporal, el títol de la qual (“Tristes Armas”) està basat en un poema de Miguel Hernández, acull més de 90 obres de Josep Renau i Marta Rosler. En ella es pretén fer-nos reflexionar sobre la guerra i la relació existent amb la societat del moment.
La mostra inclou obres de les diferents etapes del artista (etapa del exili a Méxic, etapa a Berlín…) i de conflictes armats que han estat plasmats per M.Rosler (guerra a Vietnam, guerra a Irak i Afganistán…).
La exposició narra els conflictes armats del s.XX i tot alló que aquestos comporten (problemática política, económica i territorial). No obstant, el s.XXI no ha aconseguit millorar la situació bèl.lica existent i molts conflictes armats atrauen l’atenció dels mitjans de comunicación aconseguint crear una consciència col.lectiva que, en moltes ocasions, ha donat lloc a movilitzacions. També existeixen veus crítiques des de la vessant artística, i es aquest el cas del valencià J.Renau i la nordamericana M.Rosler.
Amb la guerra civil espanyola Renau es va veure obligt a l’exili, i es a partir d’aquests moments quan comença a analitar les conseqüències de tot conflicte armat i l’interés expansionista dels EEUU, amb el resultat d’un conjunt d’obres que criticaríen la clase burguesa i el capitalisme. Sería també aleshores quan treballaria en un dels seus fotomuntatges més coneguts: “The American Way of life”.
Es així que aquesta activitat està, per tant, relacionada amb la programació didáctica de 4t de ESO en qué els i les nostres alumnes estudien el període històric dels s.XIX i XX.

EL SURREALISMO Y OTRAS FORMAS DE EMANCIPACIÓN DEL ARTE

Amalia Martínez Muñoz es profesora titular de Historia del Arte de la Universidad Politécnica de Valencia, donde ejerce docencia desde 1986; pertenece a la Asociación Valenciana de Críticos de Arte y es colaboradora de diversas revistas de difusión artística.
Estudiosa del mundo de la imagen en la sociedad contemporánea, se ha ocupado por igual del arte vanguardista y de los medios de comunicación de masas, como polos, igualmente importantes, alrededor de los cuales se construye el entorno visual de nuestros días. A partir de estas premisas ha publicado diversos estudios, entre los que cabe destacar Televisión y narratividad (1989) e Historia del Arte. El siglo XX (1997). Ha sido profesora invitada del Instituto Superior de La Habana, La Faculty or Art, Design and Performing Arts (Middlesex, University, Londres) y el Chicago Art Institut.
Las entradas de Amalia en el aula con los alumnos de 2º de Bachillerato en el Área de Historia del Arte, nos permitirá profundizar en los aspectos trabajados en el aula permitiendo a los alumnos relacionar conceptos relativos a distintas manifestaciones artísticas.

LA SENDA DEL AGUA

En esta salida, los alumnos de 1º de ESO estudiaremos un tramo del río Buñol en el que a través de fichas de campo de inspección del tramo y mediciones prácticas, conoceremos el estado del río y propondremos medidas de acción. Aprenderemos a estudiar la cuenca hidrográfica, su biodiversidad (flora y fauna del río), las características físico-químicas del agua, los impactos medioambientales, calcularemos el índice biológico del río y el índice de calidad del bosque de ribera y los recursos del aprovechamiento del agua en los alrededores de la localidad de Buñol.

ANDRÉ Y DORINE

En un pequeño salón, de cuyas paredes cuelga el pasado, suenan las teclas de una máquina de escribir y las notas de un violonchelo. Son André y Dorine, una singular pareja de ancianos que, como tantas otras, ha caído en la desidia, provocada por la rutina. Desde el humor, veremos como lo que antaño despertaba la pasión del uno por el otro, hoy en día se ha convertido en indiferencia o incluso motivo de discusión.
Pero un suceso viene a romper esta monotonía: la enfermedad. El alzheimer, nuestro gran antagonista. Devorador de los recuerdos, de la memoria, de la identidad. Se inicia entonces un volver a empezar en la relación entre André y Dorine. Un viaje a través del recuerdo. Recordar quiénes han sido para no olvidar quiénes son.

Extraído de www.kulunkateatro.com

MÀQUINES I FERRAMENTES A L'AEROPORT

La visita a l’aeroport de Manises ens permetrà profunditzar en aspectes treballats a l’aula en l’àrea de C. Socials en relació a les màquines i ferramentes. Allí veurem enlairar i aterrar avions, visitarem el hangar així com el parc de bombers. Allí veurem cóm és un vestit ignífug, les seves ferramentes de treball, com preparen la actuació front a una emergència, etc.

X