LA POESÍA COMO FORMA DE VIDA

Carlos Marzal nació en Valencia en 1961. Es uno de los principales representantes de la poesía de la experiencia, que dominó la lírica española en los años 80 y 90.

Numerosos críticos incluyen también en este grupo la obra de autores como Luis García Montero, Felipe Benítez Reyes o Vicente Gallego. Licenciado en Filología Hispánica por la Universidad de Valencia, durante sus diez años de existencia codirigió Quites, revista de literatura y toros. La obra poética de Marzal alcanza su punto de mayor éxito con la publicación de Metales pesados, poemario que tras su publicación consigue los premios Nacional de Poesía y de la Crítica.

El año 2003 obtuvo el Premio Antonio Machado de Poesía y en 2004 el XVI Premio Internacional de Poesía Fundación Loewe por su obra Fuera de mí. Debutó en la narrativa con la novela Los reinos de la casualidad (Tusquets, 2005), considerada como la mejor novela del año por el suplemento El Cultural del periódico El Mundo. Ha traducido del valenciano la obra poética de Enric Sòria Andén de cercanías.

DE LA LLAVOR A LA PLANTA

El Jardí Botànic de la Universitat de València es va fundar l’any 1567. Al llarg de 200 anys va ser un hort de plantes medicinals, vinculat als estudis de la Medicina. Actualment el Jardí dedica la seva investigació al coneixement de la diversitat vegetal, la conservació de les espècies rares, endèmiques o amenaçades de la flora mediterrània i la conservació dels hàbitats naturals. A més, té una incessant activitat educativa i cultural portada a terme pels gabinets de didàctica i de cultura i comunicació.

Durant la visita pel Jardí es veuran les seues espècies més representatives.

Al taller, un professional del Jardí Botànic ens explicarà d’on provenen les plantes, com creixen, les seues parts i el seu cicle vital: des de la llavor fins a la planta adulta. Com a pràctica, plantaran una llavor en una maceta i se l’emportaran a casa.

LA VALÈNCIA MEDIEVAL

Visitar la València medieval implica realizar un recorregut pels edificis més emblemàtics de la ciutat, la construcción dels quals data d’època medieval.

Es així doncs, que el nostre recorregut partirà de les Torres de Serrans (englobades dintre el conjunt emmurallat que envoltava la ciutat de la València d’estil gòtic, i sent un dels edificis històrics de millor conservació) per dirigir-nos al Palau de les Corts (la denominació Corts Valencianes s’origina en la voluntat de recuperació de la denominació histórica: a l’antic règim es representava l’estament militar, eclesiàstic i reial . Es així que, actualment la seu de les Corts valencianes és el Palau de les Corts, Palau de Benicarló o palau dels Borja (s.XV), i per tant, aquest palau fou propietat d’importants families al llarg de la Història).

Rere visitar el Palau de les Corts, ens adentrarem a la plaça de la Catedral o plaça de la Verge (diferenciant les distintes etapes de construcció de la Catedral de València, els diferents estils escultòrics i arquitectònics a partir de la comparació de les diverses façanes de la Catedral: románica, gòtica, barroca) i el Micalet (campanar de la Catedral de València la construcción del qual data entre els s.XIV i XV , per tant, la torre del Micalet és d’estil gòtic català, amb una decoració sòbria, bàsicament els prismàtics contraforts de les arestes i les primeres motlures que assenyalen els diferents nivells dels pisos, té forma de prisma octogonal, amb un perímetre i una altura iguals: 58’80 metres).

Des del Micalet ens dirigirem a la Lonja de la Seda (declarada Monument Històric Nacional i Patrimoni de la Humanitat, tractant-se d’un dels millors exemples d’arquitectura gòtica valenciana. La Llotja simbolitza l’auge econòmic valencià del s.XV, el desenvolupament social, i el prestigi aconseguit per la burguesia valenciana durant la Baixa Edat Mitjana), tot seguit ens adentrarem al barri del Carme per acostar-nos al Palau de la Generalitat (ubicat entre el carrer Cavallers i la plaça de Manises, es tracta d’un edifici d’estil tardo gòtic i renaixentista datat del s.XV).

Per finalitzar el recorregut, ens dirigirem cap a les Torres de Quart (com les Torres de Serrans, aquestes formaven part de la muralla que envoltava la ciutat englobant el casc històric, al temps que compartint un mateix estil gòtic).

Aquesta eixida està relacionada amb la programació de 2n d’ESO en que, els i les nostres alumnes han estudiat els aspectes més rellevants d’època medieval a Europa i el conjunt de la Península Ibèrica.

RIESGOS ASOCIADOS AL USO DE NUEVAS TECNOLOGÍAS

Esta charla tiene como finalidad ofrecer información sobre los problemas y riesgos objetivos que tiene hacer un mal uso de Internet y las nuevas tecnologías de la información y la comunicación. Del mismo modo, se trata de motivar a los alumnos en la adopción de conductas pro-activas frente a los riesgos de seguridad que les afectan como colectivo ante la herramienta de Internet.

Esta actividad complementaria forma parte de la programación de acción tutorial con el alumnado de 5º de EP. Con ella se pretende dar respuesta a los objetivos de programa de orientación personal-social, en el que se trabajan actitudes relacionadas con la prevención de conductas de riesgo para los pre-adolescentes y mejorar el conocimiento de los alumnos sobre los problemas de seguridad que afectan a los jóvenes.

Este tipo de actuaciones son posibles gracias al Plan Director para la convivencia y mejora de la seguridad en los centros educativos. El Plan es una iniciativa conjunta de varios ministerios (interior, educación y sanidad) que tiene como objetivos: responder de manera coordinada y eficaz a las cuestiones relacionadas con la seguridad de menores en los centros escolares y su entorno; mejorar el conocimiento de los recursos policiales disponibles para la prevención de la delincuencia y protección a las víctimas; y contribuir a formar a los alumnos en el respeto a los derechos y libertades fundamentales, y en los valores de dignidad e igualdad entre hombres y mujeres.

Fernando Martín es sargento de la Guardia Civil.

RIESGOS ASOCIADOS AL USO DE NUEVAS TECNOLOGÍAS

Esta charla tiene como finalidad ofrecer información sobre los problemas y riesgos objetivos que tiene hacer un mal uso de Internet y las nuevas tecnologías de la información y la comunicación. Del mismo modo, se trata de motivar a los alumnos en la adopción de conductas pro-activas frente a los riesgos de seguridad que les afectan como colectivo ante la herramienta de Internet.

Esta actividad complementaria forma parte de la programación de acción tutorial con el alumnado de 5º de EP. Con ella se pretende dar respuesta a los objetivos de programa de orientación personal-social, en el que se trabajan actitudes relacionadas con la prevención de conductas de riesgo para los pre-adolescentes y mejorar el conocimiento de los alumnos sobre los problemas de seguridad que afectan a los jóvenes.

Este tipo de actuaciones son posibles gracias al Plan Director para la convivencia y mejora de la seguridad en los centros educativos. El Plan es una iniciativa conjunta de varios ministerios (interior, educación y sanidad) que tiene como objetivos: responder de manera coordinada y eficaz a las cuestiones relacionadas con la seguridad de menores en los centros escolares y su entorno; mejorar el conocimiento de los recursos policiales disponibles para la prevención de la delincuencia y protección a las víctimas; y contribuir a formar a los alumnos en el respeto a los derechos y libertades fundamentales, y en los valores de dignidad e igualdad entre hombres y mujeres.

Fernando Martín es sargento de la Guardia Civil.

MUSEU DE L'ARRÒS

L’Ajuntament de València, amb la col•laboració de la Universitat Politècnica de València, ha rehabilitat l’antic molí de Serra per convertir-ho en el Museu de l’Arròs de la Ciutat de València. L’objectiu de l’actuació ha sigut recuperar per a la memòria col•lectiva el procés d’industrialització de l’arròs, el cultiu del qual té profundes arrels en els aiguamolls de la ciutat.

Gràcies a l’excel•lent treball de restauració de la maquinària, ha estat possible recuperar tot el procés perquè els alumnes puguen comprendre el seu funcionament i comparar-ho amb el de les instal•lacions modernes.

X