El Santuari romà de la partida de Mura constitueix un dels conjunts arquitectònics més singulars i importants de la Hispània Romana. Presenta un estat de conservació excel•lent, amb un grau d’integració urbanística notable.

Les restes conservades formaven part d’un gran complex de caràcter públic, en el qual es diferencien una zona religiosa organitzada al voltant d’un santuari oracular, un conjunt termal doble com a complex lúdic amb funció curativa i diverses dependències i establiments dotacionals.

El conjunt termal de Mura, seria un balneari amb dos edificis termals que aprofitaria les propietats terapèutiques de l’aigua procedent de les fonts de Sant Vicent, on en època romana es va construir el Temple de la Nimfes.

En l’època baix imperial les termes s’abandonen, sent ocupades successivament en època bizantina i visigoda, probablement com a monestir cristià fins a mitjan segle VII d. de C. en què s’abandonen definitivament.