La visita de la València moderna es centra en els edificis valencians la construcció dels quals data dels segles XVI-XIX. Edificis que formen part de la història moderna valenciana als quals centrarem la nostra atenció: elements artístics del Barroc, desenvolupament d’una classe social burgesa, funcionalitat dels edificis…

Iniciarem el nostre recorregut al Palau del Marqués de Dos Aigües al carrer Poeta Querol. Declarat Monument Històric Artístic el 1941 fou una residència senyorial del Marqués de Dos Aigües i, actualment acull el Museu Nacional de Ceràmica. Aquest edifici crida la atenció per la riquesa decorativa tant de la façana com del seu interior construït el s.XV. Així, l’actual palau es producte d’una reforma encetada el 1740 sobre l’antiga residència dels Rabassa i realitzada pel primer Marqués de Dos Aigües com a mostra del seu poder i llinatge.

De planta quadrangular irregular, organitzat al voltant d’un pati i amb torres als cantons, les seves façanes s’eleven amb planta baixa i doble alçada. A un costat s’obri la portada principal realitzada en alabastre per Ignasi Vergara. La façana va ser pintada al fresc amb tonalitats blaves que desaparegueren per l’acció del pas del temps.

Analitzat aquest palau, continuarem el nostre recorregut cap al Reial Col•legi Seminari del Corpus Christie (Església del Patriarca). Aquest edifici declarat Monument Històric Nacional el 1962 va ser construït el s. XVI presentant una gran uniformitat arquitectònica. La façana principal recau al carrer de la Nau, presenta aquesta façana, dos portalades principals, una junt a l’altra. La portalada de l’esquerra accedeix a un vestíbul cap a la Capella del col•legi. La portalada de la dreta dona pas a altre vestíbul cap a la capella del monument i al claustre. Aquesta disposició té com a finalitat que els estudiants seminaristes no molestaren els actes que es celebraven a l’interior de la capella.

Tot seguit i al mateix carrer de la Nau ens dirigirem a la Universitat de València edifici declarat Monument Històric Artístic Nacional en 1981. Es tracta d’un edifici exent amb dependències ordenades al voltant d’un pati claustral de doble alçada i que, fins fa uns anys, acollia diverses facultats. Actualment es la seu central dels serveis de la Universitat de València.

En 1964 es construeix la font adossada a una de les parets exteriors del edifici de la Universitat que dona cap a la plaça del Patriarca on son representats el que fora rector de la Universitat, el papa, i els Reis Catòlics. Al centre una figura femenina realitzada en marbre és la representació de la Saviesa.

Continuarem el nostre recorregut cap al Palau de la Justícia als Jardins de la Glorieta, sent aquest un dels edificis que més destaca per la seva grandiositat , les seves línies correctes i el remat estatuari, construït als seus inicis com Duana de la ciutat de València (canalitzava tot el comerç que provenia de la mar cap a València com un dels centres econòmics més importants al s.XV III.

Aquest edifici, construït entre1758 i 1802, es presenta amb una façana de murs de rajola entre pilastres de pedra i balcons amb frontons que enceten el pis principal. Traspassada la façana ens adentrarem en un pati porticat descobert de planta rectangular presidit per una escala de tipus monumental.

Des del Palau de Justícia, ens dirigirem cap al Convent de Santo Domingo- Capella de Sant Vicent, i Monestir de Sant Domènech a la plaça Tetuan. El Convent de Santo Domingo ha sofert diverses modificacions al llarg de la seva Història des del s.XIII restant , fins l’actualitat, el claustre major i sala capitular del s.XIV. En aquest convent desenvoluparen la seva trajectòria Sant Vicent Ferrer i Sant Lluís Beltran, i la sala capitular ha esta empleada per a la realització de diverses Corts del Regne.

El convent albergà l’Escola de Gramàtica i Lògica, la càtedra de Teologia i la iniciació dels estudis d’hebreu (molts monjos exercien d’intèrprets de molts ambaixadors que arribaven al regne de València durant els regnats dels Borbons i els Austries.

Per finalitzar ens dirigirem cap als jardins i Palau de Monfort com un exemple d’arquitectura neoclàssica que conté estatues de marbre i fonts decoratives.

La realització d’aquesta activitat complementària està justificada amb el compliment de la programació de 3er d’ESO, curs al qual els i les nostres alumnes estudien els aspectes més rellevants d’època moderna, i a partir de la quals hauran de relacionar allò que analitzarem amb allò estudiat al llarg del curs acadèmic.